01 març Gràcia Pons, musicoterapeuta: “La intervención musical ayuda a restablecer el contacto con la realidad, permite ejercitar las capacidades cognitivas y fomenta también la relación social y la comunicación”
Si Gràcia Pons Catchot fos una melodia seria alegre i engrescadora, però també profunda i convincent, perquè així sona quan parla de Musicoteràpia, la professió que exerceix en Menorca, on va néixer, i que cada setmana la porta a les Residències Geriàtriques i Centres de Dia de Sant Lluís i Es Mercadal.
En les seves sessions setmanals, Gràcia intenta esprémer el que li ha aportat la seva formació -és llicenciada en Psicologia i Màster en Musicoteràpia i va estudiar música al Conservatori de Menorca i a diferents escoles a Barcelona- i una experiència professional que ha combinat les tres disciplines, fins que al 2012 va decidir dedicar-se exclusivament a fer de musicoterapeuta. Amb motiu de la celebració l’1 de març del Dia Mundial d’aquest tipus d’intervenció terapèutica, parlem amb ella.
La musicoterapeuta Gràcia Pons, en una de les seves sessions. FOTO.- G.P.C.
– Per què vas triar la musicoteràpia com a projecte professional?
Des de que em vaig iniciar en el món de la música, m’havien parlat de la musicoteràpia, tot i que jo tenia molt clar que volia estudiar Psicologia. Quan estava acabant la llicenciatura, i havia de decidir com volia seguir la meva formació, vaig coincidir amb el Taller de Música que es feia a la planta infantil d’Oncologia de La Vall d’Hebron de Barcelona, que es feia a la mateixa hora en que jo hi anava de voluntària amb AFANOC (Associació de Familíes i Amics de Nens Oncològics de Catalunya). Poder veure i experimentar de quina manera responien els infants ingressats i les seves famílies davant la música, com, l’estímul musical era capaç de disminuir les angoixes i el malestar, va fer que em decidís a formar-me en aquesta disciplina, amb la il·lusió d’algun dia poder-la convertir en el meu projecte professional.
– En què es fonamenta la musicoteràpia?
La música, com agent terapèutic, es descriu, segons l’AMTA (American Music Therapy Association) com “la utilització clínica, i basada en l’evidència, d’intervencions musicals per a assolir objectius individuals o de grup en una relació terapèutica, dutes a terme per a un musicoterapeuta qualificat”. L’eficàcia de la música com a teràpia està documentada en la historia i constitueix la base per al desenvolupament de la professió del musicoterapeuta. En qualsevol cas, els musicoterapeutes avaluen les capacitats i necessitats dels pacients, dissenyen i implementen intervencions individualitzades i avaluen l’eficàcia de la intervenció per a satisfer les necessitats prèviament avaluades. Les intervencions es basen en la música i tots els seus elements: rítmica, melodia, activitats de cant, escolta, manipular instruments, composició, improvisació musical entre d’altres.
– Quins beneficis té aplicada a la gent gran?
L’estímul musical provoca una resposta a nivell global en les persones. Pel que fa a la gent gran, l’estímul musical ajuda a restablir el contacte amb la realitat, a més, permet exercitar les capacitats cognitives (atenció, concentració, seguiment indicacions, memòria) a partir dels exercicis musicals que es plantegen. Fomenta també la relació social i la comunicació, a més de ser una via per l’expressió d’emocions entre altres beneficis.
– Són comuns o si pensem en altres col·lectius també és aplicable i aporta d’altres coses?
Generalment, la música agrada a la majoria de les persones, per tant, té molt potencial com agent terapèutic en qualsevol col·lectiu. El que és important, és que el musicoterapeuta, avalui les capacitats i necessitats dels pacients per tal de dissenyar la intervenció musical més adient, i posteriorment pugui avaluar la seva eficàcia en la consecució o no dels objectius.
– Com neix la col·laboració amb les Residències i Centres de Dia de Sant Lluís i Es Mercadal?
Arrel d’un projecte de psicologia, coneixia d’abans a Jessica Ametller, directora i gerent dels Geriàtrics de Sant Lluís i Es Mercadal, i em va proposar que fes un projecte per fer una intervenció en grup al Geriàtric de Sant Lluís que va ser tot un èxit. Quan es va assumir la gestió del Geriàtric d’Es Mercadal, es va incorporar també el programa de musicoteràpia, primer al Centre de Dia, i posteriorment al geriàtric.
– Com ho esteu fent en aquests moments?
Les sessions de musicoteràpia es fan una vegada per setmana i tenen una hora de durada, excepte a Sant Lluís, que dura una hora i mitja. Són sessions grupals que hi participen les persones amb una capacitat cognitiva més preservada, tot i que aquelles persones amb un grau de deteriorament més moderat, també hi participen d’una manera més passiva, o a vegades amb l’ajuda del personal dels centres. Les sessions que fem són d‘estimulació cognitiva a partir d’activitats musicals. El que fem primer, és restablir el contacte amb la realitat a partir de la cançó de benvinguda. Posteriorment, fem exercicis de manipulació d’instruments que ens ajuden a exercitar les capacitats cognitives d’atenció, concentració i seguiment de consignes. A partir del record de la lletra de les cançons, treballem la memòria. Les cançons solen anar sobre un tema en concret que ens ajuden a fomentar la comunicació, recordar anècdotes del passat. Alguna vegada ens inventem lletres per posar a una cançó determinada o també escoltem la història d’una cançó i analitzem el que passa.
– Qué és per a tu el més satisfactori d’aquestes intervencions?
El més satisfactori per mi és la reacció de la gent. Veure que persones que estan absents tenen la capacitat de recordar lletres de cançons, com se il·luminen les seves cares, i sobretot l’alegria que es genera.
– Què demanaries als gestors públics i privats pel que fa a la musicoteràpia?
Pel que fa als gestors públics, crec que el més important és la regulació de la professió, ja que la musicoteràpia no està regulada com a professió a Espanya, i aquest fet és imprescindible per tal de garantir unes intervencions de qualitat, ja que en moltes ocasions, ens trobem centres i persones que estan oferint serveis de musicoteràpia per persones que no estan formades com a musicoterapeutes. En aquest sentit, les Associacions de Musicoterapeutes que estan constituïdes en les diferents comunitats autònomes de l’estat espanyol estan fent molta feina per aconseguir que es reguli la professió. Tres comunitats autònomes, entre elles Balears a iniciativa d’ABAMU (Associació Balear de Musicoterapeutes), han aprovat per unanimitat als diferents parlaments PNL per demanar al gover central regular la musicoteràpia. D’altra banda també és important, que tant gestors públics com privats, s’assegurin que quan estan contractant un programa de musicoteràpia, el musicoterapeuta estigui degudament format, amb els mínims exigits per la FEAMT (Federación Española de Asociacions de Musicoterapia) per tal d’oferir un servei de qualitat i evitar males praxis.
– Alguna cosa que no t’he demanat i et sembla interessant destacar…
És important també fer difusió del que és la professió, de com treballem els musicoterapeutes, quins són els nostres objectius. A vegades, a ulls dels altres, veure’ns amb una guitarra i instruments fa que algunes persones es pensin que som animadors, o vulguin intervenir en la nostra feina animant a sonar l’instrument als usuaris o a fer-los ballar, per posar un exemple, quan tal vegada el musicoterapeuta els hi ha donat una altra consigna. L’objectiu seria prendre consciència a nivell general, que en aquell moment s’està fent una feina, com podria estar fent un fisioterapeuta, o un altre professional i i aquesta s’ha de respectar.
Sense comentaris