20 maig Lorena Chanes, investigadora: “Esperamos que algunos de nuestros hallazgos en el marco del procesamiento predictivo puedan tener relevancia clínica en el TLP”
Hestia Duran i Reynals potencia la salut mental en les seves sessions formatives. Maig ha estat el mes triat per concentrar diferents intervencions a fi d’actualitzar coneixements i compartir experiències sobre l’abordatge de diferents patologies, un cicle que va tenir el seu preludi amb la sessió protagonitzada el mes passat per Ana Barajas, que va dissertar sobre psicosi i entrenament metacognitiu.
Un altre dels aspectes que s’ha tractat també és el de “Prediccions emocionals i percepció social en el Trastorn Límit de Personalitat“, que ha estat abordat per Lorena Chanes, llicenciada en Físiques i Professora Ajudant Doctora del Departament de Psicología Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona, i directora del Cognitive and Affective Science Laboratory.
Chanes ha realitzat estudis de màster i doctorat en les universitats Complutense de Madrid i Pierre et Marie Curie de París, combinant la seva tasca docent amb la recrea en el camp de la neurociència, una dedicació que s’ha plasmat la seva col·laboració amb diferents universitats americanes i publicacions especialitzades.
Lorena Chanes és llicenciada en Físiques i s’ha especialitzat en Neurociència. FOTO.- L.C.
P.- La seva intervenció s’ha titulat “Prediccions emocionals i percepció social en el TLP”. Quan parlem de les primeres, a què ens estem referint?
R.- El nostre estudi s’emmarca en una perspectiva de la percepció i l’acció relativament nova, coneguda com “processament predictiu” (predictive processing). D’acord amb aquesta perspectiva, el cervell no és un òrgan “reactiu”, és a dir, que espera a rebre informació del món exterior a través dels sentits per processar-la, sinó que és “actiu”, anticipant constantment el que passarà a continuació en base de l’experiència passada. El cervell té un model intern del món, que construeix sobre la base de l’experiència, i, en la base d’aquest model, genera contínuament prediccions (expectatives) que ens ajuden a funcionar. En aquest estudi, ens hem interessat específicament per prediccions sobre expressions facials, amb l’objectiu d’explorar si hi ha diferències en aquest tipus de prediccions en persones diagnosticades amb TLP i persones que no han rebut aquest diagnòstic.
P.- I en esmentar la percepció social, què volem significar?
R.- Sabem per estudis anteriors que les nostres prediccions impacten la nostra percepció dels altres. En particular, aquelles persones que mostren una expressió facial esperada són jutjades com més agradables i més de confiança. A més de l’esmentat anteriorment, en aquest estudi, vam explorar també si hi ha diferències entre persones diagnosticades amb TLP i persones que no han rebut aquest diagnòstic en aquest impacte de les prediccions en l’avaluació dels altres.
P.- Fins a quin punt aquestes prediccions i aquesta percepció condicionen l’estat del pacient?
R.- Això és una cosa que desconeixem. La nostra hipòtesi és que hi ha diferències en aquestes persones en relació a un grup control, en com prediuen i com utilitzen les prediccions. Estem explorant si amb el nostre estudi podem identificar algunes d’aquestes diferències.
P.- I com es podrien modular?
R.- En general, les prediccions són senyals codificades en el cervell amb una certa organització, cosa que també estem explorant amb altres projectes. A part de la modulació que suposa la pròpia experiència vital en el dia a dia, és possible que tècniques de neuromodulació o estimulació cerebral puguin ser eines per aconseguir-ho, igual que altres tècniques com el neurofeedback, el mindfulness o la realitat virtual, per exemple.
P.- L’entorn pot contribuir en aquest procés?
R.- Per descomptat, les prediccions es construeixen sobre la base de l’experiència. Les nostres experiències al llarg de la vida, i molt especialment durant els primers anys, es van integrant en allò que he anomenat abans un model intern del món, que constitueix la base del nostre funcionament predictiu.
P.- I la innovació? ¿S’estan desenvolupant projectes que permeten albirar un millor abordatge del TLP?
R.- Esperem que alguns dels nostres troballes puguin tenir rellevància clínica, tant en la manera d’abordar la condició com per millor caracteritzar-la.
Sense comentaris