Mónica Vállez, especialista de Hestia TLP: “Hay que apostar por programas de intervención adecuados y específicos para cada trastorno de salud mental.”

29 maig Mónica Vállez, especialista de Hestia TLP: “Hay que apostar por programas de intervención adecuados y específicos para cada trastorno de salud mental.”

En el marc del cicle de sessions que Hestia Duran i Reynals està dedicant a salut mental, Mónica Vállez ha estat l’encarregada d’exposar els seus coneixements i experiències sobre el Trastorn Mental Sever (TMS) i el Trastorn Límit de la Personalitat (TLP). Vállez és psicòloga adjunta del Servei de Psiquiatria i Salut Mental de Hestia Alliance i durant deu anys s’ha encarregat de l’avaluació, diagnòstic i seguiment de casos en la Unitat de Psiquiatria d’Hestia Duran i Reynals (aguts i subaguts). Actualment coordina la Unitat d’Ingrés Hestia TLP on s’ofereix un programa intensiu i específic per a aquest tipus de pacients de tres mesos de durada. Llicenciada en Psicologia i amb un doctorat en Psiquiatria i Psicologia Clínica, una trajectòria que combina docència, investigació i atenció al pacient converteix Mònica Vállez en una veu summament autoritzada en el camp de trastorns la incidència dels quals augmenta dia rere dia.

D’una banda, el TMS definit com a alteració de tipus emocional, cognitiu i /o comportament, en què queden afectats processos psicològics bàsics com són l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, el aprenentatge, el llenguatge, etc. De l’altra, TLP o borderline, una malaltia caracteritzada per la dificultat en la regulació de les emocions que provoca canvis acusats en l’estat d’ànim, impulsivitat i inestabilitat, problemes d’autoimatge, i relacions interpersonals inestables.

Mónica Vállez coordina en l’actualitat  la Unitat d’Ingrés d’Hestia TLP.- FOTO.- M.V.

P.- Què impliquen el TMS i el TLP i quin és el seu origen?

R.- El TMS dificulta a la persona la seva adaptació a l’entorn cultural i social en què viu i crea alguna forma de malestar subjectiu; per la seva banda, el TLP pot originar intents frenètics per evitar situacions d’abandó real o imaginari. El resultat combinat de viure amb aquest trastorn pot manifestar-se en un comportament destructiu com la autolesió (talls) o els intents de suïcidi. Quant a l’origen, no és fàcil establir una causa-efecte en l’aparició de la malaltia mental sinó que són múltiples i en ella conflueixen factors biològics (alteracions bioquímiques, metabòliques, etc.), factors psicològics (vivències del subjecte, aprenentatge, etc. .) i factors socials (cultura, àmbit social i familiar, etc.).

P.- Quins criteris determinen un diagnòstic de TMS o de TLP?

R.- Segons els criteris de classificacions internacionals com la DSM-IV de l’American Psychiatric Association o la CIM-10 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els grups de diagnòstics que donen lloc a l’aparició d’una situació valorada com malaltia mental greu són esquizofrènia i grup de trastorns psicòtics, trastorn bipolar i grup de trastorns afectius majors, trastorn de la personalitat i trastorn obsessiu compulsiu, cada un d’aquests grups amb les seves corresponents característiques. Pel que fa al TLP es caracteritzaria en última instància per l’agitació emocional que provoca, sense que hi hagi cap prova mèdica per diagnosticar-lo. El diagnòstic no es basa en un únic símptoma sinó que ha de ser dictaminat per un professional de la salut mental després d’una entrevista psiquiàtrica minuciosa, pot incloure parlar amb professionals, avaluacions mèdiques i, quan calgui, entrevistes amb amics i familiars.

P.- En quina situació estem?

R.- Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en el món al voltant d’1 de cada 4 persones pateix un trastorn mental al llarg de la seva vida. S’estima que el 1,6% de la població adulta té TLP, però pot arribar al 5,9%. Gairebé un 75% de les persones diagnosticades amb aquest trastorn són dones, però investigacions recents suggereixen que el percentatge d’homes afectats pot igualar al de les dones.

7.- Resumiu en tres claus / frases el TMS i el TLP.

Pel que fa al TMS diria que:

• Qualsevol pot desenvolupar una malaltia mental. La ciència ens diu que persones amb certa predisposició genètica tenen més probabilitat de patir una malaltia mental, però els factors ambients també poden determinar l’aparició d’una malaltia mental, per això tots estem exposats.
• La identificació i el tractament precoç són de summa importància.
• Les malalties mentals poden afectar qualsevol persona, sense importar la seva edat, la raça, la religió o la seva classe social.

I respecte del TLP, em sembla important subratllar que les causes del trastorn límit de la personalitat no es coneixen completament, però les investigacions coincideixen que és el resultat d’una combinació de factors:

• La genètica. Si bé no s’ha demostrat que cap gen específic causi directament aquest trastorn, els estudis en bessons suggereixen que aquesta malaltia té forts vincles hereditaris. El trastorn límit és aproximadament cinc vegades més comú entre les persones que tenen un familiar de primer grau amb el trastorn.
• Els factors ambientals. Les persones que experimenten esdeveniments traumàtics en la seva vida, com ara abús físic o sexual durant la infància o negligència i separació dels pares, tenen major risc de desenvolupar el trastorn.
• La funció del cervell. La forma en què funciona el cervell és sovint diferent en les persones amb trastorn límit, el que suggereix que hi ha una base neurològica per a alguns dels símptomes. Específicament, àrees del cervell que controlen les emocions i la presa de decisions / judici poden presentar alteracions neurofuncionals.

P.- Com s’estan abordant en l’actualitat aquest tipus de trastorns?

R.- Un pla de tractament típic i complet inclou psicoteràpia, medicació i suport familiar. Cal ressaltar que en el TLP específicament la psicoteràpia és la pedra angular per al tractament. A més de la teràpia dialèctica conductual, que va ser creada específicament per al tractament del TLP, hi ha altres tipus de psicoteràpia que són eficaços, com la teràpia dialèctica conductual, la teràpia cognitiva conductual o la teràpia basada en la mentalització.  Quan la psicoteràpia i la medicació no són suficients, pot ser necessària l’hospitalització. Un hospital pot proporcionar un ambient segur per a una persona amb TLP que s’autolesiona o té pensaments suïcides.

P.- Cap a on va el futur?

R.- La identificació i el tractament precoç són de summa importància en el TMS, incloent el TLP. La identificació requereix aportar un diagnòstic clínic i la intervenció corresponent. En l’actualitat hi ha molt pocs programes específics per al tractament del TLP i el circuit d’intervenció assistencial resulta insuficient. Es requereixen de programes específics per al seu abordatge integral. En Hestia TLP proporcionem des de fa dos anys un abordatge multidisciplinari en la intervenció del TLP amb resultats efectius. El futur indica que cal apostar per programes d’intervenció adequats i específics per a cada trastorn de salut mental. Sens dubte augmentar l’especificitat de la intervenció condiciona un augment en la millora del pronòstic.