Ariana Vall: “La sonda gasonástrica no evita que se broncoaspire”

Ariana Vall: “La sonda gasonástrica no evita que se broncoaspire”

La broncoaspiració consisteix en l’aspiració accidental de líquids o aliments per les vies respiratòries i ocasiona freqüents infeccions respiratòries i pneumònies aspiratives. Ariana Vall, doctora en Infectologia, ha protagonitzat una sessió clínica a Hestia Duran i Reynals, en la qual una trentena de professionals han tingut l’oportunitat d’intercanviar coneixements i experiències al voltant de la infecció per broncoaspiració.

La doctora Ariana Vall, a la Sala d’Actes d’Hestia Duran i Reynals, on va tenir lloc la sessió clínica. FOTO.- HDiR

P.- Quina és la incidència d’aquest tipus d’infeccions?

R.- La pneumònia per broncoaspiració és una dels diagnòstics més freqüents en un centre sociosanitari. Cal tenir en compte que la broncoaspiració es dóna en població jove en concurrència amb una patologia amb alteració neurològica, com seria el cas d’una esclerosi, o en persones grans que pateixen malalties que provoquen un deteriorament general però que incideixen especialment en la deglució, és dir en la capacitat per empassar aliments o saliva, i en les funcions respiratòries. Per exemple, en pacients amb demència, l’índex d’aquestes infeccions per broncoaspiració és alt, d’un 80%.

P.- Si aquest tipus d’infecció es relaciona amb la disfàgia, es a dir amb la dificultat d’empassar els aliments o la saliva, la logopèdia pot ser una bona aliada en la prevenció.

R.- Efectivament, a nivell preventiu la logopèdia és una opció, però, com necessita de la voluntat i la col·laboració del pacient, fer ús depèn de l’estat de l’alteració neurològica. Altres pautes a seguir són tenir el suport del llit més elevat, ser constant en l’aspiració de secrecions i oferir sempre el menjar triturat i els líquids adaptats.

P.- Quan la prevenció no n’hi ha prou i es produeix la infecció, com s’aborda?

R.- La infecció no dóna símptomes en el moment però quan aquests apareixen, el tractament combina antibiòtics, oxigen, nebulitzacions i es tracta al pacient com un subagut.

P.- I l’abordatge és més mèdic o d’infermeria, o una combinació de tots dos?

R.- Sempre una bona combinació entre metges i infermers, i actuar de manera ràpida, com més ràpid millor el resultat.

P.- Alguna cosa més a destacar en relació a aquest tipus de patologia?

R.- Sí, recordar que la pneumònia per broncoaspiració està sempre relacionada amb la deglució i respostes repiratòries, no succeeix a tots els pacients que, per la seva malaltia, pateixen un deteriorament general, i també, que, en contra del que pensen molts familiars, la sonda gasonástrica no evita que el pacient broncoaspire.

 

Sense comentaris

Publicar un comentari