03 des. Doce proyectos sobre mejora a la atención de personas con enfermedades crónicas complejas o enfermedades mentales reciben las Becas de Investigación Hestia
Fragilitat, abordatge multidisciplinari, informació, avenços terapèutics, qualitat de vida, rehabilitació funcional, voluntats anticipades … La Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) es va omplir de conceptes associats a l’atenció de persones afectades per malalties cròniques complexes o malalties mentals en el lliurament de les Beques de Recerca Hestia, a les quals concorrien 38 projectes.
L’acte, celebrat dijous passat a l’Auditori del Campus Sant Cugat de UIC Barcelona, va ser presidit per Xavier Corbella, director de la Càtedra Hestia, i d’Eduardo Ferreiro i Eva Luque, president i directora de la Fundació Hestia , entitat que col·labora amb UIC Barcelona en aquesta iniciativa. A més, participaren els investigadors principals dels dotze projectes becats la convocatòria, els quals van explicar breument la justificació, objectius, metodologia i resultats esperats dels mateixos.
En nom de la Càtedra Hestia, el doctor Corbella va expressar la satisfacció per l’èxit de la primera edició de la convocatòria de les beques, dirigida específicament a donar suport a projectes docents i d’investigació liderats per professionals, equips i institucions que dediquen la seva activitat a atendre persones vulnerables amb altes necessitats d’atenció social i sanitària, tenint en compte la resposta obtinguda i la diversitat i la qualitat dels projectes presentats.
Per la seva banda, els investigadors van expressar el seu agraïment per l’estímul que suposava la beca a l’hora de seguir treballant en la millora de les pràctiques assistencials en l’àmbit sociosanitari i de la salut mental, “més en els temps que corren”, fórmula a la qual van al·ludir diversos d’ells per referir-se a les dificultats que enfronten les polítiques d’R + d + I al nostre país.
Projectes becats
Un total de 38 projectes optava a una de les dotze beques d’investigació que concedeix la Càtedra Hestia en Atenció Integrada Social i Sanitària de UIC BArcelona. Del total, onze d’ells corresponien a professionals vinculats al Grup Hestia Alliance mentre que els 27 restants provenien d’investigadors de diferents institucions del territori nacional. Finalment, han resultat becats els següents:
– Avaluació de la fragilitat en una unitat de convalescència i llarga estada sociosanitària mitjançant l’Índex Fràgil-VIG, de Jesús Alburquerque (investigador principal), Beñat Benoetxea i Silvia Soriano.
– Les contencions mecàniques. Entre l’ús i l’abús. Estudi de la situació en un centre sociosanitari; Eva Caselles, Gerard Baldomà, Neus Larré, Elibia Villalba.
– Avaluació multicèntrica de l’impacte d’una atenció i intervenció multidisciplinar integral i intensiva en resultats de salut en centres sociosantiaris; Eduardo Clot, Jesús Alburquerque, Lourdes Otero, Esther Pallarés, José Manuel Núñez.
– Impacte d’un abordatge multidisciplinari en pacients institucionalitzats amb disfàgia després d’un accident cerebrovascular: Sèrie de Casos; Alicia María Fernández, Celia Fonts, Sara Saiz, Diego Rodríguez, Jose María Osés, Miquel Molina.
– Efectes de la punció seca profunda sobre l’espasticitat, rang de moviment i dolor a la musculatura flexo-extensora del colze en pacients amb accident cerebrovascular: Estudi pilot aleatori; Miguel Molina, Alicia María Fernández, José María Osés, Juan Antonio García, Eduardo Jato.
– Prevalença de delirium en pacients ingressats a unitat de convalescència i factors relacionats: un estudi multicèntric; Javier Santolaria, Paula Ariana Bozín, Álvaro Betancourt, Marc Miñarro.
– Tractament del Trastorn Límit de Personalitat en unitat de subaguts. Efectivitat d’un programa pluridisciplinar; Mònica Vállez, Alba Roca, Sheila López, Judith Cerezuela, Hector Marín, Esther Tierno, Xavi Badiola, María Jesús Martínez, Marc Miñarro.
– La informació a les famílies com a eina de millora de la satisfacció; Jordi Vicens.
– Avaluació de l’ús del grau de fragilitat com un possible marcador de la capacitat de regeneració tissular en persones grans; Mariona Espaulella, Marta Otero, Joan Espaulella i Marta Casals.
– Planificació de decisions anticipades i la comunicació en pacients amb malaltia crònica complexa i amb malaltia crònica avançada; Christian Villavicencio, Cristina Garzón, Jesús Vaquero i Pilar Loncan.
– Fragilitat física i situació nutricional com a factors predictors de la recuperació funcional en l’adult gran; Maria Eugenia Portilla, Lorena García, Alicia María Fernández i Diego Rodríguez.
– La recuperació funcional del pacient amb fractura de fèmur associada al deteriorament cognitiu; Esther Sardà, Sandra Cobo, Dan Crosas, José Gregorio Torres, Carlos Enrique Villamar, Sandra Viñas i Silvia Soriano.
Sense comentaris