Eduardo Ferreiro, abogado: “En materia de protección, una de las claves puede estar en la delación voluntaria de la tutela”

28 juny Eduardo Ferreiro, abogado: “En materia de protección, una de las claves puede estar en la delación voluntaria de la tutela”

La Sala d’Actes ‘Dr. José Ramón Royo Casterá ‘ d’Hestia Duran i Reynals acollirà el 2 de juliol, entre les 10 i les 12 hores, una nova sessió formativa centrada en aquesta ocasió en “Protecció i tutela d’adults” i de la qual s’encarregarà Eduardo Ferreiro Pérez. Ferreiro és advocat especialitzat en les àrees de Civil, Mercantil i Penal Econòmic, Màster en Dret de Noves Tecnologies a més de Titulat Expert en Dret de Família i Successions. Esta, a més a més, vinculat a la Fundació Hestia, a la qual ordinàriament representa en qüestions que involucren les persones amb capacitat civil modificada que estan subjectes a les diferents mesures de protecció (tutela, curatela, defensa judicial), i, malgrat la seva atapeïda agenda, ens ofereix unes pinzellades sobre la seva intervenció.

Eduardo Ferreiro serà el ponent d’una nova sessió formativa en Hestia Duran i Reynals. FOTO.- TalinFerreiro Abogados

P.-Breument, què explicarà a la sessió formativa?

R.- Algunes nocions de dret civil comú i foral en relació amb les diferents figures de protecció. També algunes qüestions de processal civil relatives a la modificació de la capacitat civil. Això és el que pretenc explicar, però també espero aprendre dels referents tutelars, que són els que batallen això en les trinxeres dia a dia. Es fa difícil parlar-li a persones que saben d’això molt més que jo.

P- Per què és important formar els professionals en aquesta matèria?

R.- Penso que el personal de la Fundació ha de tenir almenys una mínima formació jurídica perquè el seu treball involucra constantment la gestió de drets de tercers, situacions sensibles, habitualment sobre persones vulnerables amb conflictes familiars de contingut patrimonial o anàlegs.

P.- S’albira un horitzó de més persones sota figures de protecció?

R.- És clar, hi ha diversos factors: augment de l’esperança de vida, societat individualista, augment dels recursos públics adreçats a aquest tipus d’atenció. Fa no tants anys no existia una especialitat mèdica anomenada geriatria ni hi havia una llei de dependència. Als grans els cuidaven els seus fills i néts, a casa, fins que morien.

P.- Com seran aquestes figures? En què seguiran evolucionant, si és aquesta la tendència?

R.- És difícil predir, una de les claus pot estar en la generalització de la delació voluntària de la tutela que en altres països funciona bé i aquí de moment és una cosa en desús.