Óscar Soto: “Hay que colocar, de verdad y de una vez por todas, al ciudadano/paciente en el centro de las decisiones de todo proceso asistencial”

Óscar Soto: “Hay que colocar, de verdad y de una vez por todas, al ciudadano/paciente en el centro de las decisiones de todo proceso asistencial”

Óscar Soto (primer per l’esquerra), durant la seva sessió a Burgos.- FOTO.- O.S

Óscar Soto Arriazu forma part del Departament Tècnic d’Hospital Hestia Madrid i acaba de participar a la IV Reunió de Gestió Sanitària ALSEDISA-SEDISA celebrada els dies 21 i 22 de març al Complex Assistencial Universitari de Burgos sota el lema “Avui ja és futur”. Amb la seva ‘Proposta de creació d’una àrea de personalització sociosanitària i Responsabilitat Social Corporativa en hospitals de primer nivell’, Soto va defensar la necessitat de reorganitzar els recursos en els centres hospitalaris per tal de poder atendre les noves necessitats dels pacients.

El responsable de Manteniment i Serveis Generals d’Hospital Hestia Madrid afirma que “ser part activa d’aquestes jornades m’ha servit per poder compartir impressions i reflexions amb grans figures de la gestió sanitària, a més de poder presentar i defensar la meva idea davant d’ells”. Conversem amb Soto perquè ens apropi la seva experiència en la reunió de Burgos, una experiència que, segons confessa, li ha permès “créixer personal i professionalment”.

P.- Què destacaria de la seva participació en la IV Reunió de Gestió Sanitària?

R.- Cal destacar, abans de res, que ha estat un autèntic plaer poder acudir a les Jornades. Ha estat una oportunitat d’aprendre i reflexionar amb grans gestors del sector sanitari i en un entorn immillorable com és el Complex Assistencial Universitari de Burgos. Per això, i també en aquestes línies, torno a agrair a l’organització la seva invitació a ser part activa de les mateixes. Amb la meva intervenció, he volgut fer palés que, per atendre les noves necessitats dels ciutadans / pacients, familiars i acompanyants, es fa necessari una reorganització dels recursos existents a l’Hospital, amb l’objectiu, torno a recalcar, de prestar un servei òptim en el l’àmbit cientific-tècnic, però també en el psicosocial. Ja que parlem d’una reorganització de recursos, el cost associat a aquesta pràctica seria pràcticament nul.

Soto va presentar una proposta sobre la creació d’Àrees de Personalització de l’ Assistència Sanitària i Responsabilitat Social Sanitària. FOTO.- O.S.

P.- Què implicaria aquesta reorganització?

R.- Introduir una nova àrea organitzacional dins de l’hospital. En aquest cas, estaria parlant de l’Àrea de Personalització de l’Assistència Sanitària i Responsabilitat Social Sanitària. Aquesta nova àrea implicarà una major participació del ciutadà/ pacient dins del seu procés assistencial a l’hospital, convertint-los, a més, en veus completament actives pel que fa al desenvolupament d’aquest mateix procés i que, a més, s’aconseguirà una intra-activitat efectiva entre diferents àrees ja existents a l’hospital i que, entraran a formar part activa d’aquesta àrea. D’aquesta manera, aquesta àrea organitzacional estarà formada per totes les que tenen a veure amb la qualitat percebuda pel pacient. Unitats com ara Qualitat, Atenció al Pacient, Voluntariat, Treball Social, Formació, Continuïtat Assistencial, Comitè de Pacients i la Unitat d’Acollida i Informació.

P.- Seria una àrea molt àmplia, llavors.

R.- Sí, una nova àrea transversal en tot l’esquema organitzatiu de l’hospital i dependent funcionalment del gerent. Aquesta nova àrea organitzacional suposarà una oportunitat per coordinar actuacions entre àrees ja existents, generarà major efectivitat en els esforços en la millora de la humanització dins de l’hospital, suposarà un reforç de la funció gerencial i generarà, evidentment, una atenció més personalitzada amb una intra -activitat efectiva entre departaments.

P.- S’ha referit a la humanització, un concepte que s’està treballant intensament en l’àmbit sanitari.

R.- Humanitzar no és una moda. Al segle XIX, el metge francès Claude Bernard descrivia que, la relació metge-pacient, s’havia de regir sota la següent premissa: “Curar a vegades, alleujar sovint, consolar sempre”. D’altra banda, l’any 1984 neix la primera Llei d’Humanització a la xarxa pública d’hospitals a nivell nacional en la qual, entre d’altres fites, es contempla la creació de l’àrea d’Atenció al Pacient, les enquestes de satisfacció o els menús ajustats en funció de patologies concretes de pacients. Aquesta llei serveis de punt de partida de Plans d’Humanització que s’estan desenvolupant en moltes comunitats autònomes en l’actualitat, entre els quals destaquen el Pla d’Humanització de la Comunitat de Madrid 2016-2019 o el Pla Dignifica de la Comunitat de Castella la Mancha, entre d’altres exemples.

P.- La seva proposta d’una nova àrea es relacionaria, així mateix, amb la humanització.

R.-Sí. La idea de creació d’aquesta nova àrea organitzacional no és més que l’intent de col·locar al ciutadà / pacient en el lloc en el qual ell demanda. El ciutadà/ pacient ha de ser el motor de tot procés assistencial en qualsevol organisme o institució sanitària. Hem de donar-nos l’enhorabona mútuament perquè humanitzar és cosa de tots. Humanitzar l’assistència sanitària és dotar la gestió dels principis de la medicina humanística. Humanitzar és ètica i tots tenim, en la nostra raó de ser, aquesta part d’ètica.

Sense comentaris

Publicar un comentari