20 maig Sanatorio Esquerdo, la singular herencia del “Doctor Relámpago”
El centre d’Hestia Alliance fundat pel doctor Esquerdo compleix 140 anys
“Acaronem sense por el progrés amb els seus nombrosos procediments d’investigació, que la clínica exercirà de poder moderador, rebutjant allò erm i recollint allò útil”.
Són paraules de José Maria Esquerdo Zaragoza (Vilajoiosa, 1 de febrer de 1842-Madrid 30 de gener de 1912), fundador del sanatori madrileny que porta el seu nom, la inauguració del qual va tenir lloc 140 anys enrere. Obert des del 20 de maig de1877, el Sanatori Esquerdo constitueix en l’actualitat el més tangible exponent del que va suposar la figura del doctor alacantí en la seva època, tant en la seva vessant política com des de la perspectiva mèdica i científica.
Amb l’obertura del sanatori, habilitat en una antiga acadèmia de Carabanchel i en els terrenys limítrofs, Esquerdo revolucionava l’abordatge de la malaltia mental a Espanya. Aquesta mena de revolució va arribar de la mà de la introducció per p
art d’Esquerdo de la neuropsiquiatria i la teràpia ocupacional. Dues aportacions que es van reflectir, entre d’altres aspectes, en la configuració del sanatori que comptava amb diferents tallers -fusteria, jardineria, artesania, cultiu d’horts, cura d’animals … – i un teatre amb capacitat per 200 espectadors, on cada diumenge, malalts, metges i cuidadors representaven una obra.
Així, ubicat en un bell pinar als afores de Madrid, el Sanatori Esquerdo va esdevenir una singular alternativa dintre de les institucions psiquiàtriques en el període d’entresegles. L’activitat al centre es va mantenir després de la mort del seu fundador impulsada per dos dels seus fills i el seu gendre. Aquest relleu va veure’s truncat després de la Guerra Civil, quan, forçada per les circumstàncies, la família va quedar relegada de la gestió d’establiment de Carabanchel.
No obstant això, els successors del doctor Esquerdo, van poder recuperar el control el 2001. La seva voluntat de donar continuïtat a la tasca iniciada pel metge i polític alacantí va propiciar l’entesa entre aquests i Hestia Alliance, actual responsable del Sanatori Esquerdo. El centre ha experimentat en els últims dos anys una important transformació a l’objecte de restaurar les seves instal·lacions i oferir la més completa atenció personalitzada i interdisciplinar.
Molt més que sanatoris
Fidel a la seva confiança en el progrés, la dedicació a la Psiquiatria del doctor Esquerdo va anar molt més enllà dels límits del sanatori de Carabanchel. En un aspecte purament assistencial, el metge va obrir un altre sanatori a la seva Vilajoiosa natal, “El Paradís”, on els seus pacients podien passar els mesos d’estiu. En la seva vessant mèdic-científica, sempre va estar atent a tot el que succeïa dins i fora d’Espanya, originant seva incessant activitat professional el sobrenom de “doctor Relámpago”.
Així mateix, Esquerdo es va convertir en un dels principals defensors de la reforma del Codi Penal a fi que s’eximís de responsabilitat als alienats, arribant a intervenir en l’avaluació dels crims comesos pel “Sacamantecas”, Otero, Morillo o Galeote , i encapçalant al nodrit grup de doctors coetanis que van pressionar perquè la Psiquiatria fos tinguda en compte en la investigació criminal i l’administració de Justícia.
140 anys després, la compromesa i innovadora trajectòria del doctor José María Esquerdo és un al·licient per Hestia Alliance. La seva filosofia i ensenyaments estan a prop de la nostra voluntat de cuidar i protegir les persones més vulnerables mitjançant una estructura de qualitat i els millors mitjans personals i tecnològics possibles; incentivar la màxima professionalitat en el quefer diari; i impulsar l’activitat investigadora i docent, així com la innovació.
(A la imatge, el Sanatori Esquerdo pintat per un pacient i imatge del doctor Esquerdo. Fonts: Albert Alcaraz, Servei d’Arxiu i Documentació de l’Ajuntament de la Vila Joiosa ,; Carlos Llorca Baus, “José María Esquerdo, el gran desconocido”; Olga Villasante, “Las instituciones psiquiátricas madrileñas en el periodo de entresiglos “, Frenia, Revista de Historia de la Psiquiatria).
Sense comentaris