02 set. Sergio Sada y Georgina Segovia, terapeutas de Hestia Alliance: “En nuestra profesión es muy importante formarse y no perder la creatividad”
Reconeixen des d’Hestia Stauros que els animals de granja Feliu que van visitar les seves instal·lacions no són els habituals a nivell terapèutic, però haver-los obert les portes posa en relleu la voluntat dels professionals d’Hestia Alliance d’innovar en l’atenció que presten als seus pacients i usuaris .
En aquest sentit, les activitats amb animals han vingut protagonitzant algunes de les intervencions en diferents centres, una iniciativa en què Clínica Coroleu ha estat especialment activa. Una visita a un santuari d’animals i una col·laboració amb ITACAN han convertit a Sergio Sada i Georgina Segovia en una mena de prescriptors de la teràpia assistida amb animals (TAA).
Sergio és auxiliar d’infermeria i compta amb estudis addicionals en Comunicació i Activitats Rehabilitadores per a Trastorns Mentals Severs i Georgina, terapeuta ocupacional. Ambdós van estar en Hestia Duran i Reynals per compartir amb altres professionals del Grup seves impressions sobre la TAA i la necessitat d’introduir diferents activitats per tal de proporcionar una assistència integral que afavoreixi l’autonomia i la recuperació de pacients i usuaris.
P.-Vau estar en Hestia Duran i Reynals per donar una sessió sobre TAA. Com sorgeix aquesta invitació?
R.- Després de realitzar la sortida terapèutica al santuari i quedar impressionats amb l’experiència i les reaccions positives dels usuaris, vam creure molt interessant poder compartir-lo amb la resta de companys i millor si podia ser en un espai amb més abast com és l’hospital Hestia Duran i Reynals.
P.- En què consisteix la TAA?
R.- La teràpia assistida amb animals consisteix a utilitzar com a eina de teràpia i motivació l’animal de companyia, en aquest cas un gos. Tal com comenta la tècnica de Itacan des de la teràpia podem incidir en diferents objectius, des d’augmentar l’afectivitat, el respecte i la tolerància a l’espera fins a les relacions socials, estimulació cognitiva i la cura de tercera.
P.- Per què sou partidaris?
R.- Ens sembla que, des d’aquest enfocament, hi ha usuaris que connecten molt més amb la teràpia i se senten part del seu procés rehabilitador, sense sentir-pacient sinó cuidador. Aquest canvi de rol possibilita deixar de banda el sentiment de malalt i haver de ser cuidat i curat, potser oblidant aquest aspecte pugui millorar la seva autoestima creure en ells mateixos com a persones amb múltiples capacitats i característiques.
P.- Vau triar aquesta activitat terapèutica per la vostra sessió, però a Clínica Coroleu porteu a terme activitats molt diverses. Expliqueu-una mica …
R.- En Coroleu apostem per treballar activitats dirigides a l’autonomia personal i sempre que podem ho fem en relació a un grup o a la comunitat. D’aquesta manera facilitem les relacions socials i el desenvolupament d’habilitats comunitàries mitjançant un oci saludable. Això sí, sense deixar de banda la teràpia individual amb la qual molts usuaris també se senten còmodes. Algun dels tallers que tenen més èxit, a més de les sortides terapèutiques, són el projecte de la lliga de futbol amb l’equip F.C Coroleu, el taller d’estimulació cognitiva, jardineria, informàtica, tallers per a la reinserció laboral i cinema, entre d’altres.
P.- Quines els agraden més als vostres usuaris?
R.- El que més els agrada als nois són les activitats que anem modificant perquè siguin noves entre les que es troben el cinema, jocs de memòria i psicomotricitat, jardineria …
P.- Quines dificultats teniu a l’hora de dur a terme aquest tipus d’activitats?
R.- En el cas de la TAA, vam tenir moltes dificultats per aconseguir la visita i la demostració ja que hi ha poques empreses que ofereixin aquest servei de qualitat i teníem molt d’interès de poder tenir una bona experiència amb la teràpia.
P.- I respecte de la resta, què aporta als usuaris la varietat?
R.- Els aporta dinamisme i motivació per realitzar els tallers. No té cap sentit treballar sempre en el mateix amb monotonia ja que alguns dels hàndicaps amb què ens trobem sovint són l’apatia i la desmotivació en els processos hospitalaris de salut mental.
P.- I què us aporta a vosaltres?
R.- A nosaltres ens ofereix una gran possibilitat d’aprenentatge i de creixement professional, en la nostra professió és molt important no deixar de formar-se i no perdre la creativitat.
Sense comentaris