Una app para asistir a pacientes con trastorno bipolar y dos iniciativas relacionadas el cuidado de adultos frágiles ganan los Premios Hestia 2018

Una app para asistir a pacientes con trastorno bipolar y dos iniciativas relacionadas el cuidado de adultos frágiles ganan los Premios Hestia 2018

Diego Hidalgo-Mazzei, Laura Mònica Pérez i Nagore Zinkunegui Zubizarreta han estat els guanyadors dels Premis Hestia 2018 a l’Excel·lència en Investigació Sociosanitària i en Salut mental, el lliurament dels quals s’ha celebrat el dijous 5 d’abril, a l’Auditori de Sant Cugat de la Universitat Internacional de Catalunya.

L’Auditori del Campus Sant Cugat de la UIC va acollir l’acte. FOTO.- Aida Lirola

Hidalgo-Mazzei va resultar seleccionat en la categoria de Millor Projecte Realitzat o Treball Publicat pel Projecte SIMPle (Self-monitoring and psychoeducation in bipolar patients with a smartphone application), una aplicació per contribuir a la teràpia psicoeducativa dels pacients afectats de trastorn bipolar.

El responsable del Millor Projecte Realitzat amb el dr. Corbella, director de la Càtedra Hestia, i Eva Luque i Eduardo Ferreiro, responsables de la Fundació Hestia. FOTO.- Aida Lirola

En aquesta mateixa categoria, l’accèssit va correspondre a Cristina Bermejo Boixareu pel seu projecte sobre establiment i desenvolupament d’un programa de coordinació entre el servei d’urgències hospitalari i l’àmbit residencial, mentre que Javier Santabárbara Serrano, Domingo Palacios Ceña, Esteban Sepúlveda Ramos i Cristina Monforte Royo van resultar finalistes.

Laura Mónica Pérez, doctora vinculada al Parc Sanitari Pere Virgili, va rebre el Premi a la Millor Comunicació Presentada en un Congrés, amb el seu “Integrated Geriatric and primary care management of Frail older adults in the community”, una presentació relacionada amb un projecte de coordinació entre els serveis hospitalaris, l’atenció primària i la comunitat per reforçar l’autonomia i la qualitat de vida d’adults grans fràgils. En aquesta categoria, Juan José Fernández Miranda, Cristina Bermejo Boixareu i Esteban Sepúlveda Ramos, van quedar finalistes.

Finalment, Nagore Zinkunegui Zubizarreta amb “Efectes d’una intervenció d’exercici físic en els adults majors institucionalitzats: funció física, massa muscular i paràmetres cardiometabòlics” es va imposar en la categoria de Millor Treball Fi de Grau i Màster, en què Jesús Rebull Bramón, va ser finalista.

Durant l’acte, el director de la càtedra, el doctor Xavier Corbella, va expressar la seva felicitació per l’èxit de la convocatòria, que va comptar amb gairebé 70 aspirants, els treballs, publicacions i projectes van destacar pel seu nivell, “especialment alt”, i ha subratllat la importància d’incidir en la línia iniciada per la Càtedra Hestia, en la qual participen la Fundació Hestia i la Universitat Internacional de Catalunya.

Els assistents, a més de conèixer els projectes guardonats pel comitè científic integrat pel propi doctor Corbella i el Dr. Miquel Fernández Castañer de la Càtedra Hestia, la Dra. Àngels Canyes i la Dra. Susana Subirà de la Fundació Hestia, el Dr. Joan Bosch de UIC Barcelona, ​​el Dr. Albert Alonso de l’International Foundation for Integrated Care i Joan Carles Contel del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, van tenir ocasió d’escoltar la conferència del dr. Miguel Caínzos.

Caínzos va dissertar sobre l’ús del “big data”, concretament de les bases administratives vinculades a la sanitat catalana, per relacionar el nivell socioeconòmic amb el pronòstic de pacients amb insuficiència cardíaca crònica. En la seva intervenció, el cardiòleg i epidemiòleg va condensar els resultats d’una investigació realitzada sobre la població de Catalunya afligida d’aquesta patologia en comparació amb la població general, i ha apuntat futures línies de treball que podrien reafirmar les primeres hipòtesis obtingudes i orientar polítiques sanitàries per minimitzar les evidents desigualtats detectades.

Sense comentaris

Publicar un comentari