10 abr. La aportación de la neuropsicología en el diagnóstico diferencial de la demencia y otras entidades, a examen en Hestia Duran i Reynals
Aida González está realizando prácticas de su máster de Neuropsicología en el Hospital de Día de Hestia Duran i Reynals. FOTO.- A.G.R.
“Demència vs depressió, com diferenciar-los? Un enfocament des de la neuropsicología”, és el títol de la sessió formativa que acollirà el dijous, 11 d’abril, a les 13:30 horas, la Sala d’Actes” Dr. José Ramón Royo i Casterá” d’Hestia Duran i Reynas. Aida González serà l’encarregada d’il·lustrar els assistents sobre la importància i les possibilitats de la neuropsicología a l’hora de diferenciar la demència de la depressió, o més exactament de la pseudodemència depressiva, “una entitat que pot presentar similituds amb la demència a nivell simptomàtic, però que no ho és “, avança la ponent.
Aida González (Burgos, 1994) va descobrir la seva vocació- la neuropsicologia, una disciplina que estudia la relació entre l’estructura del cervelll i la conducta humana- mentre cursava el seu Grau en Psicologia a la Universitat del País Basc. Està a punt d’acabar el Màster en Neuropsicologia clínica infantil i d’adults de la Universitat Autònoma de Barcelona en què s’emmarquen les pràctiques que està realitzant en el Servei de Neurorehabilitació de l’Hospital de Dia Hestia Duran i Reynals, on, principalment, realitzen sessions de tractament grupal a nivell neuropsicològic en pacients amb patologies com ara malaltia de Huntington, Parkinson, esclerosi múltiple o dany cerebral adquirit.
“En la sessió abordarem la situació de pacients que presenten queixes a nivell cognitiu, especialment de tipus amnèsic. No obstant això, no sempre aquestes queixes són l’avís d’una demència a nivell neuronal, sinó que els dèficits cognitius són secundaris a símptomes depressius, que es poden veure condicionats per factors externs com la mort d’algú proper, un canvi de domicili o d’altres esdeveniments estressant ” , detalla González.
Per a la psicòloga burgalesa, la diferenciació d’aquestes dues entitats és clau a l’hora de l’abordatge ja que permet “ajustar el tractament farmacològic i, en el cas de pacient amb pseudodemència depressiva, complementar-lo amb psicoteràpia, la qual cosa pot contribuir a una notable millora del seu estat. Pel diagnòstic diferencial, en ocasions és necessari un estudi neuropsicològic que permeti salvar les dificultats que els metges, o nosaltres mateixos, podem tenir a l’hora d’avaluar al pacient “
Sense comentaris