10 oct. Radiografia de solitud: Dia Mundial Salut Mental 2021
Sóc un addicte i un malalt mental. Jo crec que el meu problema va començar ja de nen, però es va aguditzar amb l’adolescència. Aquí va començar la meva malaltia com a entitat i tot agreujat amb l’alcohol, amb el qual vaig començar a ser addicte. Alcohol, malaltia mental, tot era una bogeria. Ho vaig passar molt malament en l’adolescència, va ser molt dur per a mi. A la universitat, la malaltia va millorar, però seguia bevent, normalment de forma social. Vaig començar a tontejar amb les drogues, amb la marihuana, de tant en tant, la cocaïna i va anar passant el temps. A dalt, a baix, a dalt, a baix. La meva malaltia em mantenia en constant moviment: depressió, eufòria, depressió, eufòria ... i així, molt de temps, molt temps. La meva malaltia mental anava a pitjor, però no estava diagnosticat, no tenia tractament i tot va ser desenvolupant-se així, en el vaivé de la malaltia. Alcohol, drogues, festa. Fins que un dia vaig començar a beure sol, ja consumia sol i la solitud va embargar la meva vida, va ser tot solitud. Fins que vaig arribar als 40. Allà era solitud total: només drogues, alcohol, en soledat. La solitud de l’addicte, de l’malalt mental, és brutal. Et autodestruyes. Res em venia bé, no anava a les festes familiars, no quedava amb els amics … perquè totes aquestes coses em treien temps, temps per al que jo volia, que era drogar-me. La meva malaltia mental va anar a pitjor. Llavors em van diagnosticar trastorn bipolar, era el que sempre havia patit. Des de llavors tinc tractament. Un dia vaig haver de deixar-ho tot, deixar les drogues, deixar l’alcohol i això va significar començar una nova vida que es planteja molt bé. És qüestió de barallar, de fer les coses bé, de lluitar per tenir una vida més o menys normal, si és que és possible. Puc aconseguir-ho. Sé que ho aconseguiré. És qüestió de temps.
Darrere d’una estadística consolidada- una de cada quatre persones patirà una malaltia mental greu al llarg de la seva vida- hi ha una miríada de solituds, la de totes aquelles persones que la pateixen. Moltes no tenen accés als recursos necessaris per afrontar la seva malaltia o el seu trastorn mental ni tan sols un diagnòstic.
En aquest context arriba el Dia Mundial de la Salut Mental 2021, que sota el lema “salut mental en un món desigual” posa l’accent en la urgència de considerar la salut mental com un dret universal i necessari, tenint en compte que en matèria de malaltia mental “demà pots ser tu”.
Per aquest motiu, des de diferents organitzacions s’han redoblat les crides a institucions públiques i privades perquè es millori l’atenció sociosanitària i s’impulsi el desenvolupament de polítiques estructurals, que redueixin realment les desigualtats i amb això, s’afavoreixi la salut mental de la població.
Hestia Alliance – grup que compta amb unitats i centres especialitzats en salut mental- se suma a aquesta reivindicació compartint el testimoni d’una persona amb malaltia mental i les diferents accions que s’estan impulsant des de Fundació Hestia, el projecte #MatealEstigma s’ha convertit en exponent d’una tasca de sensibilització al voltant de l’activitat física i la salut mental.
Sense comentaris